8 feb. 2009

Principio de la uva


Finalmente tu corazón se durmió
después de haber sorbido
toda la severidad
a la cual le convenciste.
Finalmente recibiste el cielo
en tu cajón,
y te diste cuenta
que hay picos luminosos
en los bolsillos de los muertos.
Finalmente te arriesgaste
a manchar con vida
Los cadáveres de los que retornan de la eternidad.
Eso es el principio de la uva.
O mejor dicho,
como los profetas,
montas el pez
y llevas goma arábiga y algunas desilusiones ,
y luego subes la montaña
sin preocuparte de los granos de uva
que resplandecían sobre tu espalda
cubierta por el mármol.
..................
Eso es el principio de la uva.
Mejor dicho,
un puñado de amigos
construyendo con sus gargantas
tierra virgen.


...........................................

NOTA : Este poema fue publicado en la revista intercultural española " Tres Orillas ", números 11 y 12 (Verano 2008) :

http://www.tres-orillas.org/index_archivos/revista/tres_orillas_11_y_12.pdf

........................................................



* Traducción del árabe por el autor

Riu extingit


El mateix riu
penjatdamunt de la porta del Liceu.
Tan bon punt em veié,
llagrimejà i s’inclinà a abraçar-me.
Em recorda el descans
que sovint jo immolava
al centre del pati
enllosat de la nostàlgia.
Em recorda el xiuxiueig
que jo vessava damunt
del quadern de la meua amiga
per a vexar
el professor de matemàtiques.
Em recorda uns amics d’antamy
entrant en classe
amb les seues leccions mudes
davall dels braços.
Em recorda els gemecs
que fluien sobre el vidre de les finestres
abans de propagar-se
entre seients ombrívols.
Em recorda la pluja
que es colava
al quarter
per a dormir amb els soldats.
El mateix riu emplena
els meus ulls d’amor
i s’acomiada de mi.


...............................................................

* Traducció del castellà al català : Pere Bessó i González

4 ene. 2009

Resurrecció



Uns arbres galopen al meu interior
i els morts recuperen
els seus caps macerats
en aqueix riu de pedra.
Embruten les seues ànimes
amb més desil·lusions.
cobreixen les seues pells
de raïm en sorgir
de les esquenes dels àngels.
Demà s’aixoplugen en la meua gola
i s’hi endinsen.
Uns arbres sobrevolen el meu fur intern
i veig una alegría que brolla damunt
de les seues fronts mudes.
Aquest és el meu cap
il·luminat per
estrelles primes.
Llavors
pot ser que jo visca de bell nou.

......................................................

* Traducció del castellà al català : Pere Bessó i González