Riu extingit

El mateix riu
penjatdamunt de la porta del Liceu.
Tan bon punt em veié,
llagrimejà i s’inclinà a abraçar-me.
Em recorda el descans
que sovint jo immolava
al centre del pati
enllosat de la nostàlgia.
Em recorda el xiuxiueig
que jo vessava damunt
del quadern de la meua amiga
per a vexar
el professor de matemàtiques.
Em recorda uns amics d’antamy
entrant en classe
amb les seues leccions mudes
davall dels braços.
Em recorda els gemecs
que fluien sobre el vidre de les finestres
abans de propagar-se
entre seients ombrívols.
Em recorda la pluja
que es colava
al quarter
per a dormir amb els soldats.
El mateix riu emplena
els meus ulls d’amor
i s’acomiada de mi.

...............................................................

* Traducció del castellà al català : Pere Bessó i González